94 anys d'història

Què ens depararà el 2024? 

Des de 1930, en 94 anys d'història, les hem vist de tots colors... 

Anys de bonança, de crisi, d'alegries, de moments no tant alegres i aquí comencem un any més, amb la certesa que estarem un temps més, però sense saber si arribarem als 100 anys. 

I no ho diem desde la pena, però sí desde d'un lloc on veiem clar que sobreviure en una Barcelona tan canviant en els últims anys no és feina fàcil. 

Cal Sardà és una botiga gairebé centenària que objectivament parlant creiem que seria interessant conservar pel patrimoni cultural de la ciutat, i no hem vist mai cap ajuda ni gest de l'Ajuntament per preservar negocis com aquest, ans al contrari. No estem protegits de les pujades de lloguer especulatòries, ni hem tingut cap ajuda en moment tan difícils com la recent Covid ni tampoc quan Barcelona va quedar deserta a causa dels atemptats. 

Fa temps que lluitem perquè la Sagrada Família sigui un barri bonic, amb patrimoni cultural de la ciutat, amb comerç de barri que mostri als turistes una Barcelona autèntica i amb identitat pròpia. Hem fet queixes a l'Ajuntament i al Síndic de Greuges perquè el carrer Marina sigui un carrer "normal" i no una mena de descampat on aparquen els mossos, hi ha una parada d'autobús eliminada desde fa més cinc anys i allà segueix, hi ha semàfors sense trànsit i tanques provisioanals de l'Ajuntament de Barcelona per no poder passar. El monument més visitat de Barcelona, la Sagrada Família, té, per accedir-hi, probablement, un dels carrers més lletjos de la ciutat. Feu-hi una volta i en parlem. Per si hi ha dubtes, em refereixo al tram del carrer Marina de València a Mallorca, just a sota de la Basílica. 

D'altra banda, l'Ajuntament s'omple la boca proclamant que no hi haurà més locals per a vendre souvenirs i aquests no paren de créixer cada dia, com és possible que paguin lloguers de més de 2000 € mensuals venent imans a 1€ ? Com em deia l'altre un client: "la culpa és nostra, dels propietaris d'aquests locals, que permetem això". I és que estem en una societat avariciosa, sense principis i més egosita que mai. 

A Cal Sardà som de barri, el 80% del nostre client és local, i així volem que ho segueixi sent. L'altre 20 % és client turístic, i evidentmemt que ens agrada, ens dona un valor econòmic afegit i ens agrada que al turista li agrada la nostra botiga. Però quan mirem com créixer, com poder fer que el negoci funcioni millor, tothom diu "heu de pactar amb els guies que us portin gent", "heu de pagar comissions". I no puc negar que hi he pensat, hi he donat voltes, i alguna cosa em trontolla en tot això. "Sempre s'ha fet", diuen. Però és que no m'hi sento a gust, no sento que sigui una cosa honesta, no m'agrada pagar perquè algú parli bé de nosaltres. 

M'agradaria trobar guies que desinteressadament ensenyessin la nostra botiga perquè els agrada, perquè creuen que té un valor afegit; no dic que no existeixen aquestes persones, però no les he trobades, quina llàstima. 

Aixi que aquest 2024 he decidit que no, que no buscarem guies que ens portin gent a la botiga, sinó que seguirem amb el nostre client local i amb els turistes que senzillament sapiguen valorar l'encant del comerç local que es respirava als anys trenta i que, en el nostre cas, amb molts canvis evidentment, ha perdurat en el temps. 

Feliç 2024 i benvinguts a casa nostra tots els que hi vulgueu entrar voluntàriament! ;)